(Michel Obama)

Sóc conscient de la influència que exercisc sobre ella. M’agrada, encara que és una gran responsabilitat i de vegades dubte de que siga eficaç. És com una complicitat implícita, íntima que sols entenem ella i jo i que es manté, entre mirades, gestos i silencis, al llarg de la sessió. Sé que alguna companya està celosa per eixe lloc privilegiat que m’ha otorgat. De vegades em fa sentir incomòda i, inclús, sola per obligar-me a ocupar aquest paper dins de l’espai tancat de l’aula. Un soroll estrident, de sobte, em trau del meu propi ensimismament.  L’alarma està sonant, avisant-mos de que la classe s’ha d’interrompre immediatament, amb un “ordre” après que mai aconseguim millorar. Pot ser siga una simul.l.ació – però fa un mes ja n’havíem fet un!-. El nerviosisme i el rebombori envaeix el silenci que fa uns segons impregnava l’espai.