La gata Julia pensava molt. Pensava sobre els éssers humans. Aquestes criatures bípedes que confinen a les seues cries durant hores, amb el pretext de proporcionar-los un gram de civilització. Quin gran engany, el de la civilització; doncs els resta als humans molta de la llibertat de què gaudeix Júlia, per anar d’aquí cap allà sense que ningú li faça comptes.
I aquest gegant de Rubén. Vaja mel·liflu, vaja conformista. Vaja ser sense substància; paralitzat per la malenconia. La gata Júlia no sap si tornarà mai a la casa de tamany ploraner.