(RUBÉN)

A vore com ixc d’aquesta. Jo, que no he cregut mai en les segones oportunitats. Em costarà oblidar-la, i em costa pensar que haja de ser així. Que haja de tornar a casa aquesta nit i ja no hi siga. I que haja succeït tot tan ràpid, gairebé sense donar-me explicacions. És que li molestava la meua falta d’ambició? Aquesta merda només és una feina; una forma relativament digna de guanyar-me la vida. Per a què més? Què mes dona que haja d’assumir servilismes cap a tota aquesta gent que es creu millor que jo per haver estudiat una mica més? A qui pot fer-li mal aquesta forma que tenen alguns exigir-me coses més que a mi? Si jo ho assumeixc i tu em vols, ho has de respectar, no? Fugint i deixant-me a soles l’únic que fas és aprofundir en la ferida …